miércoles, 4 de julio de 2007

Maestro Fontana



Gozosa. Ese es el apelativo más nítido que se me ocurre para describir la lectura de De en medio del tiempo, el último libro de historia publicado por Josep Fontana. Con el argumento y subtítulo de La segunda restauración española, 1823-1834, y recién editado por Crítica, es un excelente relato de lo que ocurrió en España durante la llamada Década Ominosa.

Esta obra es una pieza de un proyecto sobre la crisis del Antiguo Régimen español que tiene ya otras muestras en la historiografía del historiador catalán: La quiebra de la monarquía absoluta (1814-1820), Hacienda y estado en la crisis final del Antiguo Régimen Español (1823-1833), La revolución liberal. Política y Hacienda (1833-1845) y La revolució liberal a Catalunya. Una investigación que lleva treinta y cinco años realizando y que pretende cerrar próximamente con una visión general sobre la transformación de las sociedades europeas de 1814 a 1848.

De en medio del tiempo es un libro capital para saber qué pasó en España durante esos diez años del segundo reinado absolutista de Fernando VII. Y lo es alejándose de la tradición historiográfica española que convirtió el triunfo del liberalismo en un camino de martirio con Fernando VII como principal verdugo. Esa es la versión que escribieron los vencedores, esto es los liberales, pero la historia de la Década Ominosa no fue tan simple ni tras ella el liberalismo se impuso con tal heroicidad. Fontana, además, atribuye el mantenimiento hasta nuestros días de la interpretación tradicional al hecho
de que se conservasen vivas las interpretaciones retrógradas de los apostólicos, defendidas por unos ultras, los de hoy, que comparten el horror por el liberalismo que llevó al general Franco a condenar en bloque el siglo XIX, “que nosotros hubiéramos querido borrar de nuestra historia”, superando largamente en este terreno a Fernando VII, que sólo quiso borrar “los tres mal llamados años” del constitucionalismo.

Como alternativa tanto a los absolutistas como a los liberales comenzaron a surgir movimientos alternativos, democráticos, que Fontana rastrea también en este libro.
Esta obra es un ejemplo de historia política integral, magníficamente contextualizada con la información comparada de lo que ocurría en Europa, y en la que los sucesos políticos se explican combinando el detalle con la intepretación. Junto a reflexiones de hondura sobre el significado de los tiempos, Fontana gusta de la anécdota, pero no como ornato de la crónica, sino como suceso que sintetiza lo que ocurre. De todas formas, es muy consciente de que la historia debe ser escrita para ser leída, y por eso no descuida la literatura del texto, que siempre es ágil y ameno. Todo ello lo cierra con un ejemplar uso de las notas a pie de página (aunque Critica siga con el molesto criterio de situarlas al final del libro).

Dos citas presiden el libro y explican su contenido. La primera es del propio rey Fernando VII, que en el Manifiesto de 4 de mayo de 1814 declaró la Constitución de Cádiz y sus decretos nulos y de ningún valor ni efecto, ahora ni en tiempo alguno, como si no hubiesen pasado jamás tales actos y se quitasen de en medio del tiempo. La segunda cita son dos versos del poeta T. S. Eliot en Cuatro cuartetos, Burnt Norton: por el corredor que no tomamos / hacia la puerta que no abrimos. Por ahí quiere ir el maestro Fontana, para no sólo contarnos lo que ocurrió sino lo que podría haber ocurrido si hubieran sido otros los avatares de la historia.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Mi admiración por Fontana, maestro de historiadores como Antonio M. Bernal y sin ir muy lejos de nuestro paisano y admirado Francisco Espinosa Maestre. Recuerdo el magnífico proólogo de Fontana a su libro "La columna de la muerte". Menos mal que no todos son chaves, marroyos y compañía.

josemarialama dijo...

QUÉ CASUALIDAD: AYER LE DIERON UN PREMIO.

L’historiador Josep Fontana, primer guardonat amb el Premi Nacional de Cultura a la Trajectòria Professional i Artística;

És el fundador i primer director de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives

El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, que presideix el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha decidit atorgar el Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística a l’historiador Josep Fontana. Amb aquesta distinció, el jurat ha volgut valorar “l’obra historiogràfica, el mestratge i el compromís cívic d’un intel•lectual erudit com Josep Fontana”.
Enguany és la primera vegada que es concedeix aquest guardó, que va ser creat pel Govern el passat 8 de maig, per tal de distingir la persona que, pel seu compromís vital i la seva trajectòria, hagi fet una aportació rellevant a la cultura catalana i hagi contribuït a dignificar-la.
Fontana és catedràtic d’Història i Institucions Econòmiques i ha estat durant deu anys director de l’Institut Universitari Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És un dels historiadors de més prestigi de Catalunya i un investigador reconegut a escala internacional. Ha estat introductor al món editorial hispànic de la gran tradició historiogràfica marxista britànica contemporània. Va ser una de les figures més destacades de la resistència al franquisme.
Josep Fontana s’afegeix als altres quatre guardonats d’enguany anunciats ja pel jurat: Dani Freixas, en la categoria d’Arquitectura i Espai Públic; Frederic Amat, en la categoria d’Arts Visuals; la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, en la categoria de Cultura Popular i Martí Guixé, en la categoria de Disseny.
Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre el 1932 i el 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior. L’acte de lliurament dels guardons el farà el pròxim 24 de novembre, al Teatre Fortuny de Reus.
Enguany el jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el dissenyador gràfic Anton Granero i Martínez; el comissari d’exposicions i realitzador de televisió Andrés Hispano; el crític de circ Jordi Jané; l’editora de Vilaweb Assumpció Maresma; la professora de Teoria de la Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Frabra i presidenta del PEN català, Dolors Oller; la directora del Festival de Música Antiga, Maricarmen Palma; la directora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; l’arquitecta i presidenta del FAD Beth Galí; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor universitari Lluís Reales; la directora de Cultura Científica de l’ICUB, Gemma Revuelta, i el director del Festival Temporada Alta de Girona i Salt, Salvador Sunyer.
Apunt biogràfic
Nascut a Barcelona el 1931, Josep Fontana es va llicenciar en Lletres (1956) i es va doctorar a la Universitat de Barcelona (1970). Va ser professor ajudant de Jaume Vicens Vives i Jordi Nadal i deixeble de Pierre Vilar i Ferran Soldevila. Ha ensenyat a les Universitats de Liverpool, València, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, en l’actualitat en condició d’emèrit.
Va fundar l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, del qual va ser el primer director, del 1991 al 2002. És catedràtic d’Història Econòmica des del 1974 i president de l’Associació d’Història Econòmica.
Ha escrit més de 20 llibres, entre els quals es troben: La quiebra de la monarquia absoluta (1972), La crisis del antiguo régimen (1979), Historia: análisis del pasado y proyecto social (1982), Història de Catalunya, V: 1787-1868 (1988), La història després de la fi de la història (1992), Europa ante el espejo (1994), Introducció a l’estudi de la història (1997), La història dels homes (2000), La construcció de la identitat (2005), Aturar el temps (2005) i La época del liberalismo (2006).
Impulsor de revistes de recerca històrica com Recerques, ha col•laborat a l'Avenç (1976) i, entre el 1991 i el 1994, va dirigir la Historia Universal Planeta. És director de l’Editorial Crítica que ara publica la seva obra completa. Codirigeix amb Ramon Villares Historia de España, una obra en dotze volums, de caràcter col•lectiu.
Barcelona, 5 de juliol de 2007

arb dijo...

¡¡¡¡Molt, molt, molt bé, (con acento, que no be, sin él, que es cordero) por el señor Fontana!!!!
Aparte de un grande intelectual es un estupendo librero, y recibo todos los meses su boletín, de Librería Fontana, http://www.libreriafontana.com/,
Donde he encontrado joyas descatalogadas, y baratas, hasta que los precios de Correos la fastidiaron un tanto, pero sigue siendo barata.
Me alegro molt, molt, molt.
¡¡¡Visca el Fontana!!!